L´ascens del Valvi a l´elit de l´ACB contra el Cajamadrid compleix 20 anys


El 7 de maig de 1988 l'equip gironí es guanyava un plaça a la màxima categoria on encara segueix


epi i simms.

cbgirona?20 anys de l'ascens a l'ACB

Marc Verdaguer, Girona.
Els més de cinc-mil espectadors que omplien a vessar el pavelló de Palau ja havien saltat sobre la pista, però el partit no estava acabat i Neyro, un dels noms mítics de l'arbitratge espanyol, va fer treure els aficionats gironins de sobre el parquet i tornar a posar el rellotge del vell Palau Sacosta a cinc segons. Era igual, amb cinc segons, guanyant de tres punts i pilota per als gironins, el Cajamadrid de Chus Codina reconeixia la derrota i, després de felicitar els jugadors de Guifré Gol, marxava cap als vestidors deixant pas a una ja definitiva invasió de camp d'uns aficionats gironins que veien com el bàsquet els equiparava a les grans ciutats de l'Estat. La gent cita el partit guanyat a Alcalà, on jugava el Cajamadrid de local, com la clau de l'ascens però per a la història sempre quedarà aquell 83-80 del 7 de maig de 1988 en un Palau Sacosta ple a vessar.
Guanyar el Cajamadrid, un equip fet per pujar farcit de jugadors de renom, no havia de ser feina fàcil per a un bon conjunt però que, condicionat per la normativa de tenir quatre sub-23, comptava amb una plantilla un pèl curta. Guifré Gol només va fer jugar sis homes el dia del partit de tornada contra el Cajamadrid: Montes, Pujols, Epi, Wright, Sims (cinc inicial) i Manolo Alvárez. El problemea més greu, però, és que un dels puntals d'aquell equip, Gigg Sims, tenia molts problemes a l'esquena i va jugar tot el play-off molt minvat de condicions físiques. El dia del partit de tornada contra el Cajamadrid la situació física de Sims era bastant precària, però el pivot nord-americà va acceptar jugar amb un peculiar sistema d'infiltració de l'època. Una agulla clavada a l'esquena i que connectava directament amb un petit dipòsit de medicament. Tot plegat, no gaire legal, però una faixa cobria l'esquena de Simms i amagava tot el mecanisme. I la veritat és que va funcionar, perquè no només Sims va jugar sinó que va estar tots quaranta minuts en pista enfrontant-se a Johnstone, McCann i a un jove Juan Antonio Orenga. Sims, igual que Jimmy Wright (mort fa anys a Sud-amèrica) i l'asturià Alberto Díaz seran els únics absents en l'homenatge que el club farà a la plantilla de l'ascens coincidint amb el partit de lliga a Fontajau contra el Fuenlabrada. Hi seran els dos tècnics (Guifré Gol i Àngel Pomar), el delegat Joan Samper i jugadors com Epi, Guisset, Pujols, Portas, Alvárez, De los Aires i Montes.
Setmanes abans del partit contra el Cajamadrid, Guifré Gol ja havia comunicat a la directiva la seva intenció de no continuar a Girona la següent temporada. El tècnic renunciava a dirigir la primera experiència ACB del club gironí, per tornar a dirigir l'IFA Espanyol, i el club es va posar a buscar un nou entrenador. L'exbase badaloní Quim Costa (no és el que va venir anys més tard a Fontajau tot i la coincidència de noms i cognoms, que llavors entrenava el Claret de Las Palmas, va arribar a tenir el contracte davant per firmar però va preferir continuar a Canàries, on encara viu. Hi havia altres alternatives: des de Jaume Ventura a un joveníssim Pedro Martínez que acabava de proclamar-se campió d'Espanya amb el júnior del Joventut. Al final, però, el mateix dia del partit contra el Cajamadrid ja estava clar el substitut de Guifré Gol: l'actual president de l'associació d'entrenadors es va fer càrrec del debut a l'elit.
El club va decidir fer molts canvis per afrontar el salt de categoria, només continuarien tres jugadors (Wright, Epi i Manolo Alvárez), i l'equip no va aconseguir mantenir-se a la categoria. Una temporada molt complicada, sobretot per les lesions de jugadors clau com Sergi López i pels problemes ?disciplinaris de Wright, que va acabar amb el descens que es va consumar a Lugo contra un Breogán que liderava Manel Sánchez. Sortosament, poques setmanes més tard, Joaquim Vidal aconseguia canviar el rumb del destí tornant el club a l'ACB a través de la compra dels drets de la plaça que ?deixava lliure la fusió entre el ?Granollers i l'Espanyol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario